IMPLICACIÓ
ACTIVA EN EL CENTRE EDUCATIU
Durant el
meu període de pràctiques m’he interessat força pel funcionament del centre i
com aquest tenia distribuïts els cursos. Ho trobava rellevant sobretot perquè
al fer la unitat didàctica amb els alumnes de 3r de l’aula oberta volia
entendre com eren, com estaven distribuïts, si feien les assignatures tots
junts en un grup separat, quants professors tenien, quines eren les seves
possibilitats al passar a 4t o si no es treien el graduat escolar, i també
volia saber d’on venien, si en cursos anterior estaven en grups reduïts o no. Per
descobrir tots aquests aspectes, vaig assistir a reunions, vaig preguntar a la
meva mentora i vaig preguntar també a la tutora de 3r de l’aula oberta.
Part del
que vaig descobrir del centre, està descrit a l’apartat “El meu centre del
pràcticum” d’aquest mateix blog.
Considero
però, que segur que m’han quedat aspectes per aprendre i descobrir del centre. L’organització
d’un centre tan gran és complexa i difícil d’entendre. A més, sovint, les
persones amb les que volíem parlar per conèixer més aspectes del centre estaven
força ocupades realitzant les seves tasques diàries.
ACTITUD
PERSONAL EMPÀTICA
- Actitud
personal empàtica envers a la resta del professorat
He mantingut
una bona relació amb el meu company de pràctiques, amb la meva mentora i amb la
resta de professors del departament d’experimentals, que són amb els que hem
mantingut més relació. Tan la mentora com els docents del departament, ens
demanaven la nostra opinió respecte algunes activitats que havien de realitzar,
i els ajudàvem si ens ho demanaven. També, participàvem amb tot el que ens
demanava la mentora: sessions pràctiques amb els de 4t, tutories amb els grups
del treball de recerca dels de 4t, etc.
- Actitud personal
empàtica envers els alumnes
Crec que he
tingut una bona relació amb els alumnes i els he atès en tot moment que m’ho
demanaven, inclòs quan no m’ho demanaven. A la UD que he dut a terme amb el meu
company de pràctiques, es realitzava un treball cooperatiu, i els docents havíem
d’acompanyar força als alumnes (com es pot veure en els vídeos del blog). Havíem
de fer també explicacions sobre el mètode que estàvem utilitzant i quin era el
seu procediment, més que explicar continguts.
He
mantingut una bona relació amb els alumnes també, aturant les conductes
disruptives des del moment que passàvem. En els objectius de la UD, vam
prioritzar el bon comportament dels alumnes, ja que vam veure en el període d’observació
que era un grup difícil i que no es tenien respecte entre ells. Crec que hem
aconseguit que milloressin el seu comportament, al menys durant les sessions
que vam estar allà. Tot i així, penso que
personalment en algun moment no vaig aconseguir aturar aquestes actituds
disruptives o em va costar més del que pensava.
ANÀLISI
CRÍTICA I DE REFORMULACIÓ DE L’ACTIVITAT DIDÀCTICO-PEDAGÒGICA
Analitzant
el model didàctic de la mentora amb aquesta alumnes, vam veure que no
funcionava del tot i que calia donar més importància a realitzar tasques molt
físiques i pràctiques que pogués agradar als alumnes. A més de donar molta
importància als objectius de procediment i actitudinals dels alumnes. Per això
vam proposar als alumnes de fer un joc de taula des de cero, treballant com un
equip. Van haver de crear les preguntes i les respostes, així com decidir com
seria el taulell, les fitxes, la caixa i les instruccions, i fer-ho.
En
el transcurs de la unitat didàctica vam fer canvis respecte el que teníem
planejat. Per exemple, havíem planejat unes 4-5 sessions per presentar els
recursos que els alumnes utilitzarien per extreure preguntes per poder fer el
joc de taula (Veure
UD) però vam veure que els alumnes no eren capaços de fer-se preguntes i
4-5 sessions no eren suficients. Malgrat tenir una activitat on els alumnes
treballaven com havia de ser una bona pregunta i realitzar-la correctament, vam
haver de programar una altra activitat amb el mateix objectiu, amb una no n’hi
va haver prou. També vam haver d’allargar les sessions de presentació de
recursos. A més, el suport que vam haver de fer als alumnes va ser més gran del
que ens esperàvem. Esperàvem que fossin més autònoms, però a la majoria els vam
haver d’acompanyar bastant.
Crec que vam
fer bé en donar prioritat als objectius de procediment i actitudinals amb els
alumnes, ja que vam aconseguir que treballessin bé en equip i es mantinguessin
el respecte entre ells i per descomptat amb nosaltres.
ORGANITZACIÓ I GESTIÓ DE L’ALUMNAT QUE
AFAVOREIXI LA SEVA IMPLICACIÓ EN L’APRENENTATGE I LA SEVA AUTORREGULACIÓ
Vam utilitzar diferents tipus d’intervenció a l’aula. L’elaboració
física del joc de taula, es va dur a terme per comissions de treball, on cada
comissió es va encarregar d’un aspecte
de la producció/projecte. Una comissió es va encarregar de crear el taulell,
una altra les fitxes, i un altre la capsa i les instruccions. La distribució NO
equitativa dels grups es va fer expressament, tenint en compte les necessitats
de cada alumne, de la comissió de treball i el conjunt d’habilitats i
necessitats de tots els alumnes de la comissió. Així els alumnes amb més
necessitats especials o poques capacitats, van anar a parar a la comissió que
tenia menys feina. D’aquesta manera, les comissions van acabar la feina en
diferents sessions i quan una comissió acabava, es posava a ajudar a la
comissió del taulell, la qual era la que tenia més feina i formaven part els
alumnes amb més capacitats.
L’elaboració
de preguntes i respostes va ser individual de cada alumne, tot i que els
alumnes que van acabar abans van ajudar als seus companys.
Van
realitzar una autoavaluació i coavaluació de grups de treball, per comprovar
com havien treballat en grup i si els havia estat útil. Els resultats van ser
molt favorable: a tots els va agradar treballar en grup ja que disminuïa la
pressió de treballar sol, milloraven les seves relacions i podien rebre més
ajuda per part dels docents i dels seus companys. (Veure resultats en el Diari
de Recerca, part 3, d’aquest blog)
Hi ha un
aspecte que potser no vam acabar de fer bé, que va ser especificar als alumnes
els objectius que ens havíem proposat a la UD. També, no els vam avisar sobre
el calendari que volíem seguir, és a dir quan s’hauria d’acabar les diferents
parts de l’elaboració del joc i el joc mateix.
ACTITUD OBERTA ENVERS A NOUS RECURSOS I A LA
INNOVACIÓ (TIC, metodologies actives, etc.)
Hem utilitzat força les TIC’s en aquesta UD. Bona
part del treball que havien de fer els alumnes, ho feien a traves d’un document
compartit en xarxa (Google drive). En aquest document, els alumnes apuntaven
les seves preguntes i respostes que estaven elaborant i rebien anotacions per
part dels docents. Tot els alumnes podien veure la feina que feien els seus
companys, i va ser una manera de comprovar la feina dels altres i assegurar-se
de portar-la al dia. També gràcies a les anotacions dels docents, els alumnes
podien anar corregint i millorant la seva feina. A més, en el document, també
apareixia un fitxer de notes especificades per alumne i per cada tasca a
realitzar. Així els alumnes podien saber el seu progrés i què havien de
millorar al llarg de la unitat.
El problema principal que ens va sorgir en aquest
aspecte, va ser que pel context social i econòmic dels alumnes, molts d’ells no
disposaven d’ordinador o internet a casa. Per tant, tota la feina realitzada en
aquest document ho havien de fer a les hores de classe. Això també va provocar
que se’ns allargués molt la UD.
Vam utilitzar un context real, els alumnes havien de
realitzar un encàrrec real. El joc de taula elaborat, servia també com a recurs
pels futurs alumnes de tercer d’aula oberta de l’any vinent. Els alumnes
estaven més motivats al fer una tasca que li veien la utilitat directament.
Pel que fa l’atenció a la diversitat, tota la UD
estava planificada per atendre la diversitat de l’aula oberta. A més, vam
afegir el suport del docent en aquells alumnes que el necessitaven més. També els
recursos utilitzats eren variats, vam utilitzar sobretot vídeos, imatges,
àudios i pràctiques.
Durant el meu període de pràctiques puc dir que he
après molt de la meva mentora i del meu company de pràctiques, així com també
dels alumnes i de la resta de docents. Tot i així, encara em falta molt per
aprendre i per formar-me per arribar a ser bona docent.
Vull donar les gràcies al
Joan, el meu company de pràctiques, ja que m’ha donat molt bons consells i
estic segura que ha sigut gràcies a ell que el nostre pràcticum ha anat tan bé
com ha anat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada