El relat del pràcticum

La classe PIM

El nostre sisè dia a l’institut, volíem observar com es desenvolupaven altres professors a més de la nostra mentora, en altres cursos. Volíem anar a veure una aula ordinària on biologia fos una assignatura obligatòria, ja que els cursos on estem assistint són grups reduïts o és una assignatura optativa. Vàrem decidir anar a una de les aules de primer de l’ESO sense saber massa bé el que ens trobaríem. Ens varen dir que aquest 1r ESO E era un grup força difícil i que potser no era el que buscàvem observar ja que tampoc es tractava d’una aula ordinària. Però com teníem una hora lliure, vàrem decidir aprofitar-ho i anar-hi igualment. 

Quan vàrem arribar, la professora, la Inés, ja hi havia arribat i estava intentant fer que els alumnes estiguessin atents per tal d’explicar l’activitat que anaven a fer. Els 17 alumnes de l’aula estaven esvalotats, també cal dir que pujaven del pati, parlant i cridant-se entre ells. A l’entrar nosaltres, encara es van esvalotar més demanant qui érem nosaltres i què fèiem allà. Finalment, suposo que degut a l’interès que els va suposar que estiguéssim nosaltres allà van restar uns minuts en silenci per escoltar qui érem nosaltres. De seguida, quan vàrem seure al final de la classe, tot va tornar a la normalitat pròpia d’aquella aula. La professora, com va poder, va demanar que fessin un resum en veu alta del que havien estat fent els dies anteriors, ja que hi havia dos alumnes que no havien assistit a classe. Pel que vàrem entendre havien estat veient la pel·lícula de RIO per tal de treballar els animals en perill d’extinció.

Després del resum inicial, es va proposar una activitat en parelles o grups de 3, que després haurien d’exposar davant de tota la classe. L’activitat consistia en llegir un text informatiu sobre una espècie en perill d’extinció i respondre preguntes. Per sorpresa nostra, la majoria d’aquestes es contestaven amb la informació literal extreta del text i només una era pròpia de la inventiva de l’alumne. La Inés va fer els grups de treball, i tot i les reticències d’alguns alumnes per qui li havia tocat al grup, finalment es van posar a fer l’activitat. Aquesta part va ser el punt fort de la classe, ja que els alumnes eren capaços de parlar entre ells per debatre i fer l’activitat junts sense esvalotar-se molt. Nosaltres la vàrem ajudar a dirigir aquesta part de l’activitat. Vàrem anar pels grupets d’estudiants, contestant preguntes què ens feien sobre l’activitat o ajudant-los quan ens ho demanaven.

La classe va passar volant, i de seguida ja va ser hora de plegar. Només va donar temps a exposar un grup, el grup que havia acabat abans el seu treball. Durant l’exposició, els altres alumnes els hi feien preguntes ja que havien d’omplir la informació de cada grup en el seu full d’activitat.  

A l’acabar la classe, la Inés ens va explicar millor la situació d’aquest grup. El grup E de 1r, i també el grup E de 2n de l’ESO són grups PIM, segueixen el que s’anomena el Programa intensiu de millora. Està format per 17 alumnes (a 1r), que han arribat a l’ESO amb nivells de cicle inicial i mitjà de primària. Gairebé no saben ni llegir ni escriure. Per tant, en aquestes classes el que se’ls hi fa són activitats de lectoescriptura sobretot, mitjançant treballs en grup. A les classes de llengües i de matemàtiques aquest grup es divideix en dos per atendre’ls millor, però a les classes de ciències socials i de ciències naturals, així com d’educació física, estan tots junts.

Opinions i aspectes que vull destacar:

El PIM es considera un programa a més a més de l’aula ordinària, és a dir, els alumnes que segueixen un PIM fan hores lectives en un grup més reduït, però també fan hores lectives dins d’una aula ordinària on hi ha alumnes de tot tipus. Però en aquest institut, s’ha creat una classe especial PIM, on només hi ha alumnes amb aquestes característiques. Considero que no és del tot bo ja que es forma una segregació entre alumnes del mateix curs educatiu.

En aquesta aula, també, existeix un problema general de comportament. S’entén l’existència d’aquest problema quan pensem que els alumnes no tenen assolits els nivells de cicle inicial o mitjà de primària, ja que és a la primària on aquestes situacions es donen i es treballen. Penso que s’hauria de fer amb els alumnes una llista de normes i de comportaments que no es poden tenir, i treballar aquest aspecte més profundament. Tot i així, entenc que és molt difícil dur-ho a terme a la secundària, quan potser només veus als alumnes 3 hores a la setmana. Haurien de treballar juntament els tutors i els professors de cada matèria.

Un punt a favor de com es duen a terme aquestes classes, almenys a ciències naturals, és l’ús del treball en grup com a metodologia a seguir. No és el docent qui dóna la classe, sinó que són els mateixos alumnes que van fent el seu aprenentatge. 

Posada en comú a l'aula

Amb la posada en comú dels relats amb els companys de classe, he tingut més perspectiva del cas que he relatat. M'he adonat que amb l'activitat que han realitzat els alumnes PIM, ja se'ls ha marcat com alumnes que només saben fer transcripcions literals d'un text a unes preguntes. Potser, si a l'activitat es plantegessin més tipus de preguntes, a més de les literals, hi hauria alumnes que serien capaços d'entendre-les i fer-les bé, i potser desenvoluparien més capacitats.

La narrativa a la pràctica docent

L'ús de la narrativa a la pràctica docent ens serveix per detectar problemes que segurament no ens hi fixem si no hi pensem directament. A més de poder millorar la situació, intentant trobar solucions i aplicar-les seguidament a les classes.
També ens serveix per reflexionar si estem fent bé la nostra feina com a docent, o si per contra hi ha algun aspecte que ens manca i que cal millorar.