Avaluació dels recursos utilitzats

En aquest apartat, avaluaré dos de les activitats que hem pogut dirigir al llarg de la fase 1 del Pràcticum.

Aquestes dues activitats estan relacionades entre si. Dilluns, s'ha dut a terme la primera part de l'activitat a l'aula d'informàtica. Seguidament, dimecres, s'ha realitzat la pràctica de la dissecció de l'encèfal de xai, al laboratori, on han pogut veure els coneixements adquirits a la sessió d'informàtica. 

Anàlisi de l’activitat 1: sessió del mapa mental i prova del concurs virtual

Aquesta pràctica l’hem duta a terme a l’aula d’informàtica amb els nois i noies de l’aula oberta de 3r d’ESO. Són 9 alumnes.

Al tractar-se d’una aula amb alumnes amb mancances de coneixements i molt desmotivats, hem tractat de fer una classe el més motivadora i pràctica possible. Prèviament a classe, havien treballat els efectes de les drogues en el cervell. És a dir, havien treballat en context el sistema nerviós. En aquesta sessió el que es pretenia és que tinguessin més clar com és el sistema nerviós i quines parts té mitjançant l´ús de les TIC’s.

Per fer-ho, hem utilitzat el programa MINDOMO (Fig.1), el qual ens permet fer mapes mentals de conceptes, a més de poder crear jocs i trivials. Aquest programa, a més, permet als professors anar veient què fan els alumnes mitjançant la creació d’una tasca (Fig 2.). També els permet deixar comentaris en els seus esquemes. Als alumnes, els permet enllaçar vídeos, fotografies i àudios en els conceptes que van relacionant (Fig 3.).

Hem dividit la sessió en 3 parts:

1.  Per tal de poder iniciar una sessió a MINDOMO, necessitaven tenir un compte de correu. Alguns no el tenien, per tant hem dedicat 10 minuts a crear el compte de correu.

2.  Han iniciat sessió al programa i han començat a fer els mapes mentals a partir dels fulls de suport on hi ha la informació sobre el sistema nerviós (Fig 3.). Els alumnes més ràpids han pogut afegir fotografies i vídeos relacionats.

3.  L´última part de la classe han provat un altre recurs informàtic que s’utilitzarà a l’última sessió de la unitat didàctica, com a avaluació de coneixements. Una pàgina web anomenada Kahoot!. Aquesta pàgina permet crear jocs/concursos, on els alumnes poden jugar a través del mòbil. El alumnes miren la pregunta a la pantalla del projector, i han de respondre una de les 4 opcions. A la pantalla dels mòbils només apareixen els símbols de les respostes. Aquest programa permet saber també quants alumnes han clicat l’opció correcta, quins alumnes l’han encertat, i també en fa un rànking, així es pot utilitzar en format concurs.  

L’activitat del mapa mental té continuïtat a la següent classe a l’aula d’informàtica. I a més, relaciona els conceptes que han treballat també amb la dissecció de l’encèfal (activitat 2). A la següent classe d’informàtica, s’acabaran els mapes, s’afegiran les fotografies que han fet duran la dissecció i es començarà a treballar en grup per tal d’elaborar les exposicions orals.

Fig 1.

Fig 2.

Sistema Nervios

Anàlisi del funcionament a la classe:

En el moment d’iniciar l’activitat, els alumnes estaven un pèl dispersos (venien del pati) però de seguida s’han implicat força. Els primers moments han estat caòtics, molts no sabien fer-se un compte de correu electrònic i hem hagut d’estar força pendents. Un cop s’han fet el correu i han començat a indagar pel programa dels mapes mentals, de seguida han captat el que havien de fer i han començat a treballar.

Alguns dels alumnes, fins i tot han estat prou ràpids com per començar a afegir fotografies i vídeos en els seus esquemes.

S’han complert els següents objectius:

• Fer-se un correu

• Fer-se compte de Mindomo

•  Familiaritzar-se amb el programa

• Fer un mapa mental

• Provar el joc del Kahoot!.

Tot i que l’activitat en general ha anat força bé, han sorgit alguns problemes:

Alguns dels alumnes els hi ha calgut molta ajuda que hem pogut suplir perquè érem tres professors a l’aula. Hi ha alguns alumnes que de seguida han començat a fer els mapes mentals, ho tenien més clar. S’hauria d’haver tingut en compte les necessitats de cada alumne.

A més, per problemes informàtics, alguns dels alumnes que han anat més ràpid, han hagut de tornar a realitzar l’esquema ja que no l’estaven fent a la tasca que havíem obert prèviament. Si no ho feien a la tasca oberta, no els podíem corregir de manera online.  

Anàlisi de l’activitat

En relació amb la pràctica de la ciencia, l’activitat proposa seleccionar informació rellevant fent un esquema a partir dels fulls de suport, per tal de deixar més clars els conceptes sobre el sistema nerviós.

L’activitat, en general, està ben plantejada però hi ha coses que canviaria:

Primer de tot, deixaria clar des del primer moment que aquesta activitat és la primera fase d’un treball en grup que realitzaran posteriorment. És important deixar clar perquè serveix el que estan fent.

També, demostraria millor com funciona el Mindomo, per tal que no haguessin de repetir l’esquema. Tot i que ara que ja saben com funciona, és una eina molt intuïtiva que poden anar provant ells.

També, posaria un motiu, una raó del perquè hem de realitzar l’esquema, quina utilitat té. Ja que si es veu una utilitat, es motiven més. Això es podria relacionar amb la informació prèvia del treball en grup.

Anàlisi de l'activitat 2: pràctica de la dissecció d’un encèfal de xai

Aquesta pràctica l’hem duta a terme al laboratori amb els nois i noies de l’aula oberta de 3r d’ESO. Són una aula de 9 alumnes, tot i que avui han vingut 8. Al tractar-se d’una aula amb nois disruptius amb mancances de coneixements i motivacions, hem tractat de treballar el sistema nerviós de la manera més pràctica possible.

L’objectiu de la pràctica era conèixer una part del sistema nerviós de manera visual i amb el suport dels fulls que explicaven el procediment a seguir (Fig. 1). A més, de descobrir les seves funcions.

L’activitat l’hem dividit en dues parts:

1.    Una demostració per part nostra de què haurien de fer i de veure amb un encèfal de vedella (és més gran que el de xai, i ens ha permès veure parts que amb els de xai no es veuen). A més d’anar explicant què es cada part i quina funció fa en el nostre cos, sempre posant exemples molt pràctics i propers als alumnes. 

2.    Una experimentació per part dels alumnes amb la nostra ajuda, en que ha consistit en conèixer per fora com és un encèfal, distingir-ne les parts més rellevants: cervell, cerebel i bulb raquidi, a més de descobrir les seves funcions. A la part del cervell, han distingit també els lòbuls i les seves funcions. A més, han fet la dissecció per descobrir com és el cervell i el cerebel per dins, i les parts d’aquests. Tenien de suport imatges on hi havia marcat les diferents parts i les funcions. Els alumnes anaven marcant amb agulles de colors les parts de l’encèfal, i anaven fent fotografies per tal d’utilitzar-les per l’activitat de dilluns vinent (Fig. 2). Amb una llegenda de colors han fet una llista de totes les parts i les seves funcions. (Les fotografies que han anat fent, les penjaran en els mapes mentals que estan fent amb el programa Mindomo, relacionant així la pràctica amb la teoria.)

 

Anàlisi del funcionament a la classe:

En el moment d’iniciar l’activitat, els alumnes estaven força dispersos i amb poques ganes de portar a terme la pràctica. A mesura que els anàvem ensenyant el cervell de vedella i explicant com funcionava, han anat implicant-se.

En general, han fet moltes preguntes, se’ls veia motivats i interessats pel tema, tenien ganes d’aprendre més. A més, relacionaven aspectes que els interessava, com el debat de fumar o no fumar, amb què li passa al cervell quan la gent fuma i si es moren les neurones o no. La motivació és un aspecte clau en l’aprenentatge.

S’ha vist molt la diferència de gènere que hi ha en aquesta aula. Els nois estaven molt més motivats i interessats que les noies. Tot i així, malgrat el fàstic inicial que els hi feia en alguna de les noies, també s’han implicat força i algunes han acabat fent la dissecció. Podríem dir que els ha acabat agradant.

Utilitzar les noves tecnologies amb la pràctica, ha estat un punt fort també. Els motivava força el fet d’haver de fer fotografies del que anaven fent i més si pensaven que aquestes les haurien d’utilitzar per a fer un treball posterior. Alguns fins i tot, volien avançar feina a casa.  

Veient el nivell d’implicació per part dels alumnes i la necessitat constant de fer moltes preguntes, em fa pensar que aquests alumnes malgrat la seva situació, tenen moltes ganes d’aprendre. Per això, penso que el que els hi cal són classes molt pràctiques amb recursos que els hi són propers.

Tot i que l’activitat en general ha anat força bé, han sorgit alguns problemes:

Pel que fa la distribució del temps, no l’hem controlat massa bé. No ha donat temps de penjar les fotografies als ordinadors o de veure un vídeo relacionat amb els hemisferis. La idea era que passessin les fotografies a l’ordinador per utilitzar-les dilluns vinent. Tot i així, hem solucionat la problemàtica de les fotografies així com també el visionat del vídeo, hem programat per fer-ho a la següent classe. Si tornés a fer l’activitat, distribuiria millor el temps per tal de fer el visionat del vídeo i tornar a reforçar els conceptes treballats. El traspàs de fotografies, igualment el programaria per la següent classe.

Han sorgit també, algunes problemàtiques tècniques. Els cervells encara estaven un pèl congelats. Aspecte que ha dificultat la demostració de l’encèfal de vedella. S’hauria d’haver controlat millor el temps de descongelació, almenys necessitaríem una mitja hora més.

Anàlisi de l’activitat

En relació amb el coneixement de la ciència, l’activitat proposa utilitzar el coneixement científic que han adquirit a la pràctica per analitzar problemes i prendre decisions en contexts personals. En el nostre cas s’ha parlat de l’efecte que es produeix en el cervell quan es fuma, es beu alcohol, o es pren droga. I per tant, tenint aquesta informació es pot ser més conscient i crític a l’hora de decidir si fer-ho o no.

L’activitat en general està ben plantejada, però hi ha coses que canviaria.

Pel que fa els fulls del procediment de la pràctica, jo els hagués fet diferent. He trobat que no hi ha cap pregunta que els faci fixar-se amb el que estan fent, simplement hi ha el procediment. Hagués aprofitat i hagués anat una mica més enllà, hauria inclòs alguna pregunta dels funcionament de les parts de l’encèfal, o els hauria fet relacionar els conceptes que estaven veient a la pràctica. D’aquesta manera, també queda clar si han entès l’objectiu de la pràctica o no. També hagués proposat un seguit de preguntes, com per exemple: “Segons les funcions de cada part de l’encèfal, quina part en queda afectada quan es beu alcohol? Quins efectes produeix?” o “Què passaria si ens donéssim un cop a la zona del bulb raquidi?” D’aquesta manera, es fomentaria el desenvolupament de l’interès per conèixer i indagar més amb els problemes socials i de salut.

A més, també canviaria el disseny del full del procediment, ja que aquest tampoc és massa atractiu, i no conviden a seguir l’activitat. 

Pràctica dissecció cervell de xai

Fig. 1

Fig.2