El meu centre del Pràcticum

En aquest apartat faré una petita descripció del centre de pràctiques on vaig, i també tractaré de respondre a les dues preguntes següents:

a)   Quina imatge t’has emportat del centre de pràctiques durant la fase d’observació?

b)   En què s’assembla al centre on vas estudiar i en què es diferencia?

Aquest és el centre on faig el Pràcticum, l’Institut Joan Oró del municipi de Martorell.

És un centre gran, on s’imparteix l’Educació Secundària Obligatòria i els Batxillerats d’humanitats i ciències socials, i de ciències i tecnologia. A més, s’ofereixen cicles formatius de grau mitjà de temàtica diversa (Activitats comercials, electromecànica de vehicles, gestió administrativa, operacions de laboratori, cures auxiliars d’infermeria), així com també cicles formatius de graus superiors (gestió de vendes i espais comercials, documentació i administració sanitària, i laboratori d’anàlisi ambiental i control de qualitat i química ambiental) i els cursos per les proves d’accés a aquests cicles.

Martorell és un poble amb una taxa d’immigració força alta i és per això que l’INS Joan Oró és un centre amb un alt grau de multiculturalitat. Per tal d’organitzar aquesta alta multiculturalitat, el centre ofereix el programa d’Aula d’Acollida on els alumnes nouvinguts reben una resposta personalitzada per tal de garantir l’aprenentatge de la llengua, l’accés al currículum comú de tots els alumnes i una socialització d’aquests alumnes per tal d’aconseguir la integració.

A més de l’Aula d’Acollida, el centre ofereix altres projectes interessants. En destacaré tres ja que he trobat que la temàtica és molt adequada i pot resoldre alguns dels problemes corrents que ens trobem en els instituts:

• Aula oberta: Grup reduït d’alumnes treballen els aspectes bàsics de les matèries curriculars de manera més personalitzada. Fan assignatures amb el grup reduït, però també fan algunes assignatures dins l’aula ordinària. 
• Campus Ítaca amb col·laboració amb l’UAB. És un projecte destinat a alumnes de 3r d’ESO (que ja han de decidir si seguir una via més laboral o una més acadèmica) i tenen bones capacitats acadèmiques però amb entorns familiars difícils i amb el desig d’entrar ja en el món laboral.
• Mediació. Projecte de convivència. Hi participen estudiants del centre com a mediadors.

Quina imatge t’has emportat del centre de pràctiques durant la fase d’observació?

Quan vaig entrar per primera vegada a l’institut, em vaig sorprendre al veure que era un edifici molt gran, amb moltes aules i passadissos. Em va costar molt orientar-me per dins l’institut, de fet, diria que encara no em conec ni la meitat de les instal·lacions (hi ha zones on fan els cicles formatius que no les hem vist).

Recordo que em va sobtar veure tots aquells passadissos amb les parets tan blanques i tan buides. No tenen decorades les parets amb treballs, o murals dels alumnes. Destaco aquest fet ja que considero que és molt important crear un bon ambient de treball, i penso que una manera que els alumnes es fessin seu l’institut seria penjar les presentacions i projectes que fan a les classes. Donaria a l’institut un toc més personal.

És un centre amb moltes línies per curs: A, B, C, D i E (aula oberta o PIM). On els alumnes estan dividits per nivells cognitius, les tres primeres (A, B i C) són aules ordinàries amb 30 alumnes, el grup D està format per menys alumnes amb més necessitats per a seguir les classes, i la classe E són alumnes que o bé tenen nivells de cicle inicial i mitjà de la primària (grup PIM a 1r i 2n d’ESO), o bé a més, no tenen motivació per a seguir estudiant (aula oberta, 3r i 4t ESO). En aquests últims grups, es fan activitats molt pràctiques seguint una metodologia de treball en grup, intentant aconseguir així que els alumnes assoleixin les competències bàsiques.

Pel que fa aquest tema, durant aquestes dues setmanes he arribat a la conclusió que és molt difícil gestionar alumnes amb nivells cognitius tan diferents, i no tinc gaire clar que la segregació de classes sigui una bona solució. Apostaria per un canvi en la metodologia de treball de les aules ordinàries que pogués incloure a tot tipus d’alumnes. Gestionar un centre tan gran amb tants alumnes i tants professors per matèria, és una feina interminable i complicadíssima.

Pel que fa la metodologia de treball a les classes, hem pogut anar a veure altres professors a part de la nostra mentora, i cal dir que la majoria dels professors segueixen una metodologia molt tradicional. Fan ús d’activitats força pràctiques a les aules de laboratori, les quals estan força equipades, però la metodologia de les aules ordinàries segueix sent unidireccional. Podríem destacar que en els cursos de batxillerat, pel que hem vist, si que utilitzen una metodologia més basada en el context i el treball en grup. 

També em vaig sorprendre molt amb els horaris tant dels alumnes com dels professors. Els alumnes fan classe de 8h del matí a 14:30 del migdia amb mitja hora de pati. Penso que 6 hores al dia gairebé seguides és massa i més si es segueix una metodologia tan tradicional i unidireccional. Quan arriba als 30 minuts de classe seguida, els alumnes ja perden l'interès en seguir escoltant al professor. La pèrdua d'atenció i les poques ganes de seguir la classe s'incrementa a les últimes hores del matí. Els horaris dels professors no són massa millors, els que fan jornada completa no tenen gairebé temps per preparar-se les classes en horari de feina, i això pot provocar també que s'opti per la solució fàcil i ràpida, és a dir, les classes magistrals que tampoc ajuden a motivar als alumnes.  

En què s’assembla al centre on vas estudiar i en què es diferencia?

L’institut Joan Oró és completament diferent amb el centre on vaig estudiar. Anomenaré les diferències més rellevants que he trobat.

Vaig estudiar en un centre educatiu concertat religiós, per tant es feia l’assignatura de religió de manera obligatòria.

Era un centre petit, comparat amb un institut públic. Només hi havia dues línies per curs, i era fins 4t d’ESO. No es feia batxillerat. Per tant, en tota l’ESO érem uns 200 alumnes aproximadament.

Com a conseqüència de la poca quantitat d’alumnes, només hi havia un únic professor per assignatura, i fins i tot cursava diverses assignatures. En l’únic moment on canviàvem de professors era en el canvi de cicle de 1r i 2n a 3r i 4t. Al ser un centre petit, ens coneixíem tots i hi havia una relació més personal que en un centre gran.

Malgrat tenir una aula de laboratori, no fèiem masses pràctiques. I el laboratori era molt senzill. De fet, només recordo que en vàrem fer unes sobre òptica. El fet de no fer pràctiques, potser és degut a l’època. Vaig acabar 4t d’ESO l’any 2005 i en aquells anys no es feien tantes pràctiques al laboratori com es fan actualment, les assignatures eren molt teòriques. Com a punt a favor, pel que fa les pràctiques, recordo que a l’aula de tecnologia hi teníem de tot i sí vàrem fer bons projectes. Recordo que vàrem fer una ràdio amb el seu circuit elèctric que funcionava de veritat, un teler per teixir, etc.

No hi havia multiculturalitat dins la classe. El centre on vaig estudiar, està situat a Molins de Rei. Aquesta població, no té una taxa d’immigració tan alta com la de Martorell. Però tot i així, al tractar-se d’un centre concertat, els alumnes de procedència estrangera estudiaven en els instituts públics del poble.

Pel que fa la gestió de l’aula, no tenien cap projecte d’aula oberta ni es feien classes de reforç (o desdoblaments) pels diferents nivells cognitius dels alumnes. A més, la metodologia era molt tradicional. Molts alumnes amb dificultats per aprendre, eren deixats de banda i passaven els cursos com mitjanament podien. No hi havia cap sistema de vetlladors, ni d’activitats adaptades. Teníem un psicopedagog en l’educació secundària, però tampoc recordo que fes una feina destacable.  

Els horaris eren similars als de l’educació primària. Fèiem de 9 a 13h i de 15 a 17h, amb 15 minuts de descans. A l’institut Joan Oró assisteixen de les 8h fins les 14:30 amb mitja hora de descans.

Es realitzaven excursions cada any però no es feien masses activitats en el centre. Això podria ser degut també a l’època. Ara es fan moltes més activitats de temàtica diversa en els centres.

Al tractar-se d’un centre religiós, les activitats que normalment fèiem fora de currículum, eren de temàtica religiosa. Celebràvem el dia del fundador de l’escola, s’anava a la capella de l’escola diverses vegades a l’any (al començament de curs, pel nadal, setmana santa i final de curs) i les colònies, no eren colònies sinó “convivències”.

Ara, pel que he sentit la situació a millorat molt. S’han modernitzat. Tenen més professionals de la pedagogia que els permet fer un seguiment millor als alumnes. Han  fet més gran al centre i els ha permès fer desdoblaments i classes adaptades, a més de millorar les aules de laboratori. Tenen concursos per motivar els alumnes. Han creat un diari digital on els mateixos alumnes s’encarreguen d’ensenyar les activitats que es realitzen en el centre, tenen també un canal de youtube on complementen el diari digital amb vídeos, i es fan activitats/tallers dins i fora de currículum en el centre. Es realitzen intercanvi d’idiomes tant d’anglès com de francès. A més, tenen el projecte pont, un projecte similar a una aula oberta. És a dir, que ara el centre on vaig estudiar s’assembla una mica més a l’institut on faig les pràctiques que quan jo estudiava.